Models atòmics

Models de Thomson, Rutherford i Bohr

Imatge de LoveYouAll a Pixabay
Índex

Descobriment de l’electró

Al 1897, J.J. Thomson duu a terme el seu famós experiment del tub de raigs catòdics, amb el qual descobreix l’electró, la partícula elemental amb càrrega elèctrica negativa.

Thomson va aplicar un **alt voltatge** als elèctrodes d'un **tub** de **descàrrega** que contenia **gas** a **baixa pressió**. En col·locar una **pantalla fluorescent** a l'ànode (elèctrode positiu), va observar **centelleigs verds**, produïts pels anomenats **raigs catòdics** (originats al càtode). Traduïda i adaptada de https://www.chegg.com/learn/chemistry/introduction-to-chemistry/electron-in-chemistry.
Thomson va aplicar un alt voltatge als elèctrodes d’un tub de descàrrega que contenia gas a baixa pressió. En col·locar una pantalla fluorescent a l’ànode (elèctrode positiu), va observar centelleigs verds, produïts pels anomenats raigs catòdics (originats al càtode). Traduïda i adaptada de https://www.chegg.com/learn/chemistry/introduction-to-chemistry/electron-in-chemistry.

Resultats de l’experiment

Els resultats de l’experiment van ser:

  • Els raigs catòdics s’originaven al càtode i viatjaven cap a l’ànode.
  • Els raigs no eren visibles però podien detectar-se amb una pantalla fluorescent.
  • En absència de camps electromagnètics externs, els raigs viatjaven en línia recta.
  • En aplicar camps elèctrics i magnètics, els raigs catòdics mostraven un comportament similar al de partícules amb càrrega negativa.
  • Les característiques dels raigs catòdics eren independents de la naturalesa del gas contingut dins del tub i del material del qual estaven formats els elèctrodes.

Model de Thomson

Set anys després del seu famós experiment, al 1904, Thomson postula un model atòmic que es coneix com el model del pastís de panses:

  • L’àtom està format per un núvol esfèric amb càrrega positiva.
  • Els electrons, amb càrrega negativa, es troben incrustats per tota l’esfera, com les panses en un pastís.
  • El nombre total d’electrons és tal que la càrrega neta de l’àtom és zero (àtom neutre).
Model de Thomson, també conegut com model del *pastis de panses*.
Model de Thomson, també conegut com model del pastis de panses.

Descobriment del nucli atòmic

Al 1911, Geiger i Marsden, dirigits per Ernest Rutherford, duen a terme un experiment històric en el qual descobreixen l’existència del nucli atòmic:

**Experiment de Geiger-Marsden**. Les partícules alfa (α), procedents del radi (Ra) radioactiu i amb càrrega positiva, s'acceleren i es fan incidir sobre una làmina d'or molt prima. Després de travessar la làmina, les partícules α xoquen contra una pantalla fluorescent (ZnS), produint-se un centelleig. Traduïda i adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Geiger-Marsden_experiment.svg.
Experiment de Geiger-Marsden. Les partícules alfa (α), procedents del radi (Ra) radioactiu i amb càrrega positiva, s’acceleren i es fan incidir sobre una làmina d’or molt prima. Després de travessar la làmina, les partícules α xoquen contra una pantalla fluorescent (ZnS), produint-se un centelleig. Traduïda i adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Geiger-Marsden_experiment.svg.

Resultats de l’experiment

  • La majoria de les partícules travessaven la làmina d’or sense desviar-se.
  • Molt poques (1/10000 aproximadament) es desviaven un angle major d’uns 10°.
  • Algunes partícules (poquíssimes) fins i tot rebotaven.

Interpretació de Rutherford

Conclusions de l'experiment de Rutherford.
Conclusions de l’experiment de Rutherford.
  • Si el model proposat per Thomson fos cert, no haurien d’observar-se desviacions ni rebots de les partícules incidents.
  • Les partícules es desvien en trobar a la seva trajectòria una zona molt petita (nucli) carregada positivament, on es concentra la major part de la massa de l’àtom.

Pots entendre millor les conclusions del experiment de Rutherford amb aquesta simulació:

Model de Rutherford

  • L’àtom està format per un nucli, molt petit comparat amb la grandària de l’àtom, amb càrrega positiva i on es concentra gairebé tota la seva massa.
  • Els electrons, amb càrrega negativa, giren al voltant del nucli com fan els planetes al voltant del Sol.
Model de Rutherford, també conegut com model *planetari*.
Model de Rutherford, també conegut com model planetari.

Model de Bohr

Proposat al 1913 per Niels Bohr per a explicar l’estabilitat de la matèria i els característics espectres d’emissió i absorció dels gasos.

**Espectre** discret d'**emissió** de l'**hidrogen** (H).
Espectre discret d’emissió de l’hidrogen (H).
Vols veure com són els espectres d’emissió de la resta d’elements químics de la taula periòdica? Punxa aquí

https://www.aprendiendofisicaconbertotomas.com/tablas
https://www.aprendiendofisicaconbertotomas.com/tablas

Postulats

Aquest model es basa en tres postulats fonamentals:

  1. Els electrons descriuen òrbites circulars entorn del nucli sense irradiar energia.
  2. Només algunes òrbites estan permeses.
  3. L’electró només emet o absorbeix energia en els salts d’una òrbita permesa a una altra, sent l’energia emesa/absorbida la diferència d’energia entre tots dos nivells.
Traduïda i adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bohr_atom_model_English.svg.
Traduïda i adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bohr_atom_model_English.svg.

✏️ Edita aquesta pàgina

Rodrigo Alcaraz de la Osa
Rodrigo Alcaraz de la Osa
💼 · 🤝 · 🔗 · ✍️

Soc Doctor en Física per la Universidad de Cantabria i Professor de Física i Química a l’IES Peñacastillo de Cantàbria (Espanya).

Òscar Colomar
Òscar Colomar
📚 Apunts

Soc Llicenciat en Química i Professor de Secundària a l’IES Isidor Macabich d’Eivissa.

Alba López Valenzuela
Alba López Valenzuela
📚 Apunts

Soc Graduada en Química i Professora de Física i Química per compte propi.

Discord

Participa activament a la web comentant, donant la teva opinió, realitzant peticions, suggeriments...

Relacionat